Els cervells són físicament diferents segons si se sent empatia emocional o racional

Empatia, segons la definició més estesa, és l’habilitat que posseeix un individu per percebre els pensaments i sentiments d’altres, el que genera sentiments de simpatia, comprensió i tendresa.

No obstant això, l’empatia no és sempre igual: hi ha una empatia més emocional i una altra més racional. La primera és la que ens fa plorar veient una escena trista en el cinema o espantar molt davant d’una pel·lícula de terror. La segona és la que sent, per exemple, un psicòleg, quan ha d’aconsellar al seu pacient.

Segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Monash, a Austràlia, que siguem més propensos a un tipus d’empatia o un altre depèn de les característiques del nostre cervell.

Imagen7

Diferències en la substància grisa

La investigació ha revelat, més concretament, que hi ha diferències físiques entre els cervells de les persones que responen emocionalment els sentiments dels altres (que despleguen més empatia afectiva) i els cervells d’aquelles que responen de forma més racional (que despleguen més la empatia cognitiva).

Aquestes diferències consisteixen en variacions en la densitat de la matèria grisa en determinades àrees cerebrals. Les variaciones van ser detectades gràcies a una tècnica d’anàlisi de neuroimatge que permet la investigació de diferències focals en l’anatomia del cervell: la morfometria basada en voxel (VBM).

Amb la VBM, els científics australians van examinar el grau de densitat de matèria grisa en 176 participants, als quals a més van avaluar sobre els seus nivells d’empatia cognitiva i d’empatia afectiva o emocional.

Dirigits per Robert Ets, de l’Escola de Ciències Psicològiques d’aquesta Universitat, els investigadors van obtenir els següents resultats: aquelles persones amb altes qualificacions en empatia afectiva van presentar una major densitat de matèria grisa en l’ínsula, que és una àrea cerebral situada just a ” mitjà “del cervell que s’està convertint en un focus d’atenció per la seva funció en l’experiència subjectiva emocional.

D’altra banda, es va constatar que aquells participants que van obtenir qualificacions més altes en empatia cognitiva tenien una major densitat de matèria gris al còrtex cingulat mitjà (CCM), una zona superior del cos callós, que connecta els dos hemisferis del cervell.

“En conjunt, aquests resultats proporcionen validació que l’empatia està formada per múltiples components, i suggereixen que les empaties afectiva i cognitiva estan representades de manera diferencial en la morfometria cerebral. També proporcionen evidències que l’empatia està representada per diferents correlats neurals i estructurals”, assenyalen els investigadors en un comunicat de la Universitat de Monash.

Qüestions obertes

Donada la plasticitat cerebral, les troballes realitzades plantegen una sèrie de qüestions: Poden incrementar-se alguns tipus d’empatia mitjançant ‘entrenament’ cerebral? Es pot perdre capacitat empàtica com a conseqüència de canvis o condicions en el cervell?

Pel que fa a la primera qüestió, sembla que sí, que l’empatia es pot “entrenar”. Per exemple, està constatat, que els pares de nens nounats que s’impliquen en la cura dels seus fills desenvolupen una major empatia cap a aquests, el que els permet ajustar-se més a les seves necessitats. En aquest cas, l’hormona oxitocina (o “de l’amor”) jugaria un paper clau en la transformació o modelat del cervell per a tal fi.

D’altra banda, s’ha demostrat que l’empatia es pot potenciar artificialment, amb ressonàncies magnètiques. Això ho han aconseguit científics brasilers amb una sofisticada eina computacional que permet modular l’activitat cerebral relacionada amb emocions d’afiliació, i millorar-la

Quant a la segona qüestió, si les persones poden perdre (o no tenir) capacitat empàtica com a conseqüència d’una condició cerebral, aquest punt s’ha estudiat a fons amb els psicòpates, que són individus incapaços d’empatitzar amb els altres.

Així, a principis de 2015, un estudi de la Universitat de Mont-real (Canadà) va demostrar que en els cervells d’aquestes persones es dóna una reducció del volum de substància o matèria grisa a l’escorça prefrontal anterior i en unes zones dels lòbuls temporals del cervell. Totes aquestes àrees ja havien estat relacionades amb l’empatia.

En la investigació també es van detectar anomalies en les fibres nervioses de la substància blanca present al cíngol posterior, que uneix l’escorça cingulada posterior amb l’escorça prefrontal medial. Aquesta àrea, a més d’associar amb l’empatia com les anteriors, també està vinculada a l’aprenentatge a partir de recompenses i càstigs.

Robert Ets i el seu equip planegen ara aprofundir en la causalitat: provar si la realització de tasques relacionades amb l’empatia pot provocar canvis en les estructures cerebrals esmentades; i si lesions en aquestes estructures, com a conseqüència d’un vessament cerebral, per exemple, poden ocasionar una pèrdua d’empatia, com succeeix en el cas dels psicòpates.

Font: https://www.tendencias21.net/Los-cerebros-emocionales-son-fisicamente-distintos-de-los-racionales_a40660.html

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s