Com ensenyar als nens a pensar

El doctor i filòsof Roberto Swatz afirma que avui dia el 90% de la població no sap pensar. Qui conegui una mica la seva obra i els centres educatius que gestiona a diversos punts del món, sabrà que el que pretén no és només aconseguir que els pares (preocupats) apuntin als seus fills a aquestes acadèmies d’aprenentatge. El que busca posar en evidència, és una dada certa, alhora que no exempt de certa polèmica: La gran majoria de persones enfoquem les coses d’una manera molt objectiva i racional, hem perdut la flexibilitat i la capacitat de pensar d’una manera més crítica, més creativa.

Però podem ensenyar als nostres nens a pensar de manera crítica i creativa

  1. El nen és únic i important

Un error que es veu a dia d’avui en la nostra educació escolar és que es tendeix a “construir” nens iguals, amb una mateixa mentalitat i uns mateixos aprenentatges. Al final tenim ments “en sèrie” i nens que pensen de la mateixa manera.

Hem de fomentar en l’infant la idea que ell és únic, especial i important. És una persona capaç d’oferir moltes coses, encara que algunes no se li donin tan bé.

En ell hi ha, sense dubte, un potencial que ha d’aprendre a explorar des de molt petit, i per a això, com a pares i mestres, hem de donar-los confiança i suport des de molt petits. Si davant de cada paraula, idea o raonament, ells se senten recolzats i valorats, es sentiran segurs per seguir avançant.

Imagen11

  1. Educar en emocions

Per ensenyar a pensar, és primordial que els nens entenguin el més aviat possible com funciona el món de les emocions. Desenvolupar l’empatia, per exemple és una clau essencial en el seu desenvolupament com a “persona social”.

Un pensament que entén què és la tristesa i com es gestiona, que sap identificar la ràbia interior i que aprèn a canalitzar-la, és un pensament savi perquè sap entendre’s a si mateix, alhora que als altres. L’educació dels nens no comença als 3 o 4 anys quan inicia la seva vida escolar. L’educació, igual que ensenyar a pensar, comença des del mateix moment en què vénen al món.

Un nen que sent les carícies, que se sent estimat des del primer dia, assenta en el seu cervell un tipus d’aprenentatge emocional i social que és bàsic per al dia de demà

  1. La importància de saber reflexionar i d’atendre els propis pensaments

Aprendre a estar sols amb ells mateixos és un altre pilar d’aquest pensament madur i equilibrat que no necessita de segones persones per prendre decisions o per saber el que un desitja en cada moment.

Fomenta el que els nens sàpiguen ser reflexius, al fet que abans de parlar o fer alguna cosa, el meditin pensant en les conseqüències. Al seu torn, és bàsic que fomentis la seva independència i la seva maduresa, evita sobretot les inclinacions poc saludables i la sobreprotecció.

Un nen que sap estar sol i que no sent ansietat per això és un nen més segur.

Ofereix-li llibres, tot i que encara no s’hagi iniciat en el procés lectoescriptor. Fes que els toquin, que els manipulin i que es fixin en els dibuixos com a amics propers que més tard, quan ja sàpiguen llegir, li permetran arribar a mons increïbles on aprendre, i reflexionar.

  1. Fomenta la seva creativitat

Impedeix que a mesura que creixin “perdin aquest nen interior”. Per a això és interessant que fomentis sempre la seva curiositat aportant-li reptes, estímuls, projectes d’iniciar, temes d’investigar i en els quals, aprendre alhora que es diverteixen.

Un nen creatiu és un adult més lliure el dia de demà. Desenvolupa les seves capacitats imaginatives, la seva fam per aprendre, i aquesta curiositat que mai han de perdre per tot el que els envolta.

  1. Sí al sentit crític

No t’obsessionis en aconseguir que els teus nens siguin com “tu vulguis que siguin”. Cada nen, igual que nosaltres mateixos, disposa d’una personalitat pròpia que cal respectar en tot moment.

Permet que tingui les seves idees i les seves opinions, i que sàpiga argumentar-les. I encara més, no deixis que el nen es quedi només amb una visió de les coses. Si a l’escola estan estudiant un tema en concret, anima’l a que sigui crític, a que busqui altres opinions, altres enfocaments.

Desenvolupa el que tingui “veu i vot”, el que tingui opinions pròpies sobre tot i que la seva forma de pensar sigui crítica i flexible, no una ment “normalitzada” que es deixa portar abans que defensar-se. Això sí, qualsevol idea pròpia ha d’estar presentada des del respecte i l’educació.

Font: https://lamenteesmaravillosa.com/claves-para-ensenar-a-los-ninos-a-pensar/

 

Anuncios

Entrevista a Daniel Goleman: “El millor que poden fer les famílies pels seus fills, és ser emocionalment intel·ligents”

Daniel Goleman, psicòleg, periodista científic, escriptor de best-sellers…Quan anava a lèscola, la seva assignatura preferida era l’anglès i la que menys li agradava eren les matemàtiques. Recorda especialment com s’endinsava en les històries del seu llibre infantil favorit And to Think That I Saw It on Mulberry Street de Theodor Geisel, conegut com Dr. Seuss. Actualment és un prestigiós psicòleg que va indagar en el cervell i les ciències del comportament com a periodista científic. Mundialment conegut per la seva best-seller sobre intel·ligència emocional.

Pateix la nostra societat d’analfabetisme emocional?

En gran part. La vida moderna ens fa estar més centrats en la tecnologia, estar més pressionats, i ens treu temps per estar tranquils i reflexionar, un aspecte fonamental per a potenciar la consciència d’un mateix.

Perdem molt de temps embadalits amb la tecnologia?

Ens treu temps que podríem destinar a estar amb la gent que estimem i per la qual ens preocupem, i així potenciar la nostra intel·ligència social. Per aquest motiu, penso que la societat està afectada per l’analfabetisme emocional.

Per què és tan important que els nens aprenguin a gestionar les seves emocions?

Perquè siguin éssers emocionalment intel·ligents. Els nens aprenen la intel·ligència emocional en la vida real, especialment quan són joves. És important que aprenguin a relacionar-se i a gestionar les emocions negatives a través dels seus pares, germans o amics.

En què consisteixen els programes d’alfabetització emocional?

El que anomenem programes d’aprenentatge emocional i social als Estats Units és una manera d’ajudar els infants a rebre lliçons bàsiques sobre intel·ligència emocional. Aquest coneixement els ajudarà tant a la feina com a la vida, i inclou la potenciació de l’autoconsciència, l’autoregulació, l’empatia, les habilitats socials …

Imatge relacionada

Habilitats necessàries per a relacionar-se

Imprescindibles, però que no es troben en un pla d’estudi escolar ordinari, encara que al llarg de la vida són cada vegada més importants per tenir plenitud i èxit.

Quan s’han de començar a ensenyar aquestes habilitats?

Els millors cursos són els que es desenvolupen des de molt petits i fins que els estudiants estan preparats per anar a la universitat. Aquests aprenentatges es basen en estratègies d’involucració dels estudiants i les famílies, encara que també serveixen d’ajuda als professors perquè incorporin aquestes habilitats.

Si els programes d’alfabetització social i emocional estan obtenint tan bons resultats, per què no s’inclouen en els plans d’estudis?

El món acadèmic ha estat sempre centrat en les capacitats intel·lectuals i de raonament, i l’emoció es considera una interferència, cosa que no resulta útil per a la comprensió dels continguts acadèmics.

Però són igualment importants.

No incidir en les emocions és una percepció antiquada, ja que quan millor entenem com funciona el cervell, obtenim més informació que corrobora que l’estat de les nostres emocions és, en realitat, el que determina la capacitat per raonar i aprendre.

Per tant, són indispensables per a l’aprenentatge dels estudiants.

Ara els especialistes científics sobre el cervell ens diuen que hem d’ajudar als estudiants a estar millor preparats en la gestió de les seves pròpies emocions, per aconseguir millors resultats d’aprenentatge.

Quina importància té que els joves aprenguin a focalitzar?

És absolutament crucial, tal com explico en el llibre Focus. La capacitat bàsica és prestar atenció al que és important i ignorar el que és irrellevant. D’aquesta manera podem concentrar-nos en una meta i seguir treballant cap a aquest objectiu, tot i els obstacles i distraccions amb què ens trobem.

Quins són els avantatges d’aprendre a focalitzar per a la societat futura?

Hi ha un enorme desafiament per a la societat en mantenir agudes les nostres habilitats d’atenció, fins i tot a submergir-nos en el mar de distraccions que suposen l’entorn digital i els seus dispositius. Fa anys, quan ens endinsàvem en una bona lectura i ens perdíem amb les històries del llibre era més fàcil concentrar-nos.

Res aconseguia distreure davant les pàgines d’un bon llibre …

Ara els nens han d’enfrontar-se a una distracció després d’una altra i crec que aquest és un argument prou potent per ajudar-los a potenciar les seves habilitats d’atenció com a part fonamental de l’educació.

Com poden els professors ensenyar als nens a prestar atenció?

Existeixen molts mètodes. Un d’ells té a veure amb una experiència duta a terme amb nens de 7 anys de Harlem. Procedien de barris molt pobres i circumstàncies molt dramàtiques, però amb una sessió diària sobre “respiració”, es ficaven al llit cap per amunt amb el seu animal de peluix favorit al ventre, comptaven 1-2-3 al ritme de la seva respiració, i aconseguien enfortir els circuits cerebrals de l’atenció. Com més exercicis d’aquest tipus realitzem, més fort es fa la focalització.

Quina ha de ser la missió actual d’un professor?

La missió del professor consisteix a ajudar els seus alumnes a convertir-se en millors estudiants amb l’objectiu que aprenguin millor, ensenyant-los les habilitats bàsiques de l’atenció, perquè puguin gestionar adequadament les seves pròpies emocions destructives i resistir les distraccions impulsives.

Objectius abans oblidats …

Això vol dir que el pla d’estudis social i emocional ha de formar part de la missió d’educar els estudiants per part dels professors.

I quin paper han de jugar els pares en el procés d’aprenentatge emocional dels seus fills?

Els pares són els primers tutors dels seus fills pel que fa a la intel·ligència emocional. Els nens aprenen molt dels seus pares i aquest aprenentatge els serveix de base al llarg de la seva vida. El millor que els pares poden fer pels seus fills és ser éssers emocionalment intel·ligents.

http://blog.tiching.com/daniel-goleman-los-ninos-aprenden-la-inteligencia-emocional-en-la-vida-real-especialmente-cuando-son-jovenes/

 

El nivell d’hormones afecta els comportaments poc ètics

Les hormones juguen un paper en l’engany, ja que el reforcen i fomenten, igual que altres comportaments poc ètics, ha revelat un estudi de la Universitat de Harvard i de la Universitat de Texas a Austin (EUA).

Els autors de la investigació van analitzar en concret dues hormones: la testosterona i el cortisol. La primera és l’hormona sexual principal masculina, i la segona s’allibera com a resposta a l’estrès. Totes dues són secretades pel sistema endocrí, que és el conjunt d’òrgans i teixits de l’organisme que genera totes les nostres hormones.

Segons l’estudi, els nivells elevats de testosterona i cortisol incrementen la probabilitat de fer trampa. A més, si es produeix un canvi en aquests nivells hormonals durant l’acte de fer trampes, el comportament trampós sortirà reforçat.

“Tot i que la ciència que estudia la relació entre hormones i comportament es remunta a principis del segle XIX, només recentment s’ha revelat fins a quin punt la influència del sistema endocrí és potent i omnipresent en el nostre comportament”, explica Robert Josephs, un dels autors de la investigació, en un comunicat de la Universitat de Texas a Austin difós per Newswise.

Valor i raó

Josephs i els seus col·laboradors van demanar a 117 participants que completessin un examen de matemàtiques, que l’avaluessin ells mateixos i que informessin del nombre de problemes que havien completat correctament. Com més problemes tinguessin bé, major quantitat de diners guanyarien, els van dir.

Abans i després d’aquesta prova, els científics van prendre mostres salivals de tots els participants, per mesurar els nivells d’hormones en els seus organismes. Van trobar així el següent: que aquells individus amb nivells elevats de testosterona i cortisol van ser més propensos a exagerar el nombre de problemes que havien resolt correctament.

“La testosterona elevada disminueix la por al càstig, a la vegada que augmenta la nostra sensibilitat a la recompensa. El cortisol elevat, per la seva banda, està vinculat a un estat d’estrès crònic que pot ser extremadament debilitant”, explica Josephs.

Així funcionarien les dues hormones juntes: “La testosterona proporcionaria el coratge per fer trampa, mentre que un cortisol elevat donaria una raó per fer trampa”, afegeix l’investigador.

Resultat d'imatges de cheating

L’alleujament de fer trampes

A més, després de fer l’examen, aquells participants que van enganyar els científics van mostrar nivells baixos de cortisol i van reportar reduccions en la seva angoixa emocional prèvia, com si fer trampa els hagués reportat algun tipus d’alleujament emocional.

Aquesta reducció de l’estrès va venir acompanyada per una potent estimulació del sistema de recompensa del cervell, compost per una sèrie d’estructures que ens fan sentir bé després de certes activitats. Aquest canvi fisiològic va tenir com a conseqüència, assenyala Josephs, “de reforçar el comportament poc ètic” dels participants.

Perillosa combinació

Els científics també van trobar que els nivells elevats només d’una de les dos hormones, cortisol o testosterona, no van predir el comportament poc ètic, del que dedueixen que reduir els nivells d’alguna d’elles pot prevenir aquests comportaments.

De fet, això és el que han demostrat investigacions prèvies: que tècniques de reducció de l’estrès (i en conseqüència, dels nivells de cortisol en l’organisme), com el ioga o la meditació, poden tenir aquest efecte; de la mateixa manera que ho fan tasques en què les recompenses van dirigides a grups humans i no a individus (pel que no augmenten la competitivitat i, en conseqüència, fomenten una reducció de la testosterona).

Els científics creuen que aquestes troballes podrien ajudar a dissenyar nous enfocaments per evitar l’engany o les trampes, sense haver d’acudir a apel·lacions basades en l’ètica i la moral o les amenaces de càstig.

Risc financer

Un altre estudi sobre aquestes dues hormones, en aquest cas realitzat per  la Universitat d’Alacant,  l’Imperial College de Londres i  la Universitat de Cambridge, ha assenyalat que el cortisol i la testosterona no només són perillosos en els exàmens.

També poden ser-ho en els mercats financers, ja que fan que la gent corri més riscos en aquest camp. En aquesta investigació, l’efecte d’aquestes hormones es va mesurar subministrant dosi extra d’ambdues als voluntaris.

Aquests resultats es corresponen amb els d’un altre estudi realitzat en la mateixa línia per científics de la Universitat de Granada, en què es va constatar que una major exposició del fetus a la testosterona en el ventre matern influïa en el comportament econòmic del futur, induint al adult a assumir més riscos.

https://www.tendencias21.net/Dos-hormonas-combinadas-potencian-comportamientos-poco-eticos_a40931.html

7 senyals que demostren que seguretat amb un mateix

Sentir-te a gust amb tu mateix suposa saber dir el que penses i fer el que t’agrada, creure en tu mateix i no preocupar-te per l’opinió dels altres. Per sentir-te a gust amb tu mateix cal recórrer un llarg camí, vèncer molts obstacles i dedicar-te moltes hores de treball.

T’agradaria saber què fer per sentir-te còmode amb tu mateix? Conèixer el que fan les persones que estan segures de si mateixes t’ajudarà a trobar el camí. Practica aquesta forma de ser i fer, i trobaràs el teu propi camí.

 

Aquests són els comportaments més notables que diferencien les persones que confien en si mateixes de les que no. Si és el teu cas, si et sents a gust amb tu mateix, llavors et sentiràs plenament identificat i reflectit en tots i cadascun d’aquests comportaments

  1. Són amables amb els altres

Una persona que és amable i bondadosa amb els altres és una persona que se sent bé amb si mateixa. Si et sents bé i segur de tu, mires als altres amb amabilitat i bondat, gaudeixes de la seva companyia, valores les seves coses bones.

Si et sents bé amb tu mateix intentes que els altres se sentin bé amb ells mateixos també, intentes transmetre la teva energia i crear un ambient agradable.

  1. No reclamen l’atenció sobre si mateixos

Les persones segures de si mateixes no necessiten reclamar l’atenció d’altres per sentir-se importants o validats. Tampoc necessiten justificar-se davant la gent, ni fer-se notar perquè es vegi que ells també són importants.

Si et sents a gust amb tu mateix no necessites impressionar a ningú. En tens prou amb saber que has aconseguit el que buscaves, que estàs en un camí coherent amb els teus valors i els teus somnis

079

  1. No tenen por de ser líders

El lideratge pot ser alguna cosa que faci vertigen. No obstant això, les persones que se senten segures de si mateixes no tenen por a assumir el lideratge perquè confien en els seus valors, en els seus criteris, en la seva capacitat i en saber fer.

Només si et sents segur de tu mateix podràs creure en les habilitats i capacitats dels altres. Només així podràs tenir el valor de caminar amb els qui et segueixin, d’oferir un objectiu  pel qual valgui la pena esforçar-se.

  1. No busquen ni demanen l’aprovació dels altres

Les persones que confien en si mateixes no busquen ni necessiten l’aprovació d’uns altres. Quan una persona demana i busca aprovació en altres, mostra la seva necessitat d’agradar. Les persones que confien en si mateixes tenen clar que el seu objectiu és ser ells mateixos, ser coherents i buscar el seu propi camí a la felicitat.

  1. No tenen por de reclamar el que es mereixen

Aquells que creuen en si mateixos fan tot el que poden fer per aconseguir el que volen. Una gran part d’aquest procés suposa tenir el coratge de preguntar pel que creuen que es mereixen.

Les persones confiades són menys sensibles al rebuig perquè saben que és una cosa possible i que han d’aprendre a gestionar. Saben que si no t’arrisques no aconsegueixes res. Compten amb que el “no” ja el tenen, de manera que no tenen res a perdre i sí molt a guanyar

  1. No tenen por de la competència

Les persones segures de si mateixes no tenen por de la competència, perquè confien en les seves pròpies habilitats, en el seu propi valor i en el pla que han traçat. Saben que han de donar el millor de si mateixos i que això només depèn d’ells.

Tampoc parlen malament dels altres, encara que amenacin de posar-se en el seu camí, perquè saben que desprestigiar o molestar a l’altre no els fa millors.

  1. Toleren diferents opinions

Només les persones que no estan segures dels seus pensaments i creences són les que no toleren que hi hagi diferents opinions. Les persones que estan segures de si mateixes gaudeixen en una conversa on hi ha diverses formes de pensar, perquè són capaços de defensar les seves creences.

Si et sents còmode amb tu mateix ets capaç de respectar-te i de no sentir-te ofès per les creences o opinions dels altres, i ets capaç de defensar-te sense que tremolin els teus fonaments.

Font: https://lamenteesmaravillosa.com/7-senales-indican-estas-gusto-contigo/

 

El poder de l’ARA

“El poder de l’Ara” va ser un autèntic èxit quan va sortir el 1997: un bestseller traduït a més de deu idiomes i reconegut en molts fòrums com un dels llibres més profunds dels últims temps.

Però el que van coincidir a destacar molts lectors va ser la seva claredat d’exposició. Eckhart Tolle no només ens explicava coses molt importants, sinó també ho feia en un llenguatge senzill i fàcilment accessible.

Fa trenta anys, quan Eckhart Tolle era professor universitari i patia una greu depressió, va patir una experiència catàrtica que li va canviar la vida per complet. Tot d’una, l’autor d’aquest llibre va comprendre que la nostra ment pot ser-nos de gran ajuda, sí, però que sovint és també el nostre major enemic. Aquesta xerrameca mental que en major o menor grau patim tots, ens encadena al passat i ens projecta al futur, allunyant-nos de l’únic que realment existeix: el present. O potser no és cert que passem gran part de les nostres vides penedint-nos dels errors del passat i, especialment, preocupant-nos per la incertesa del futur?

És impossible resumir en poques frases el que Eckhart Tolle ens ensenya a El poder de l’ara. Així i tot, m’atreveixo a apuntar que una de les idees fonamentals del llibre rau en l’error que cometem tots quan ens identifiquem amb la nostra ment. Ella ens enganya, convencent-nos que som les etiquetes que des de nens hem interioritzat: “Sóc llest / ximple, guapo / lleig, alt / baix … Sóc com el meu pare / mare / avi / àvia …”. Milers d’etiquetes que ens han adherit.  Elles conformen la nostra segona pell, el que anomenem “la nostra identitat”: una mena de crosta que portem sempre amb nosaltres. Però aquesta crosta que ens condiciona, i de quina manera, pot i ha de ser arrencada, quan descobreixes que tu no ets la teva ment.

Resultat d'imatges de el poder del ahora

L’essència del pensament de Tolle és clara: hem de concentrar-nos en el present, en el que estem fent en aquest moment. Això farà que els nostres pensaments no governin la nostra vida i que tot flueixi amb suavitat.

La forma de realitzar-lo és prenent consciència del nostre cos, de les nostres sensacions i de tot el que ens pugui “ancorar” a la realitat que estem vivint ARA. A partir d’aquí podrem observar els nostres pensaments “des de fora”, és a dir, sense identificar-nos amb ells.

La importància del missatge resideix a haver condensat en els seus ensenyaments diversos corrents per crear un missatge comprensible, clar i pràctic: hem de ser conscients ARA per aconseguir la felicitat.