Què podem fer per garantir una bona relació entre els nostres fills i l’escola

Ensenyar al teu fill tenir una relació respectuosa amb els seus mestres és vital si vols que tingui èxit acadèmic i social a l’escola. Fer-los entendre que han de respectar-los, tot i que no estiguin d’acord, és una tasca a vegades complicada perquè als nens els hi resulta difícil veure la  diferència entre assertivitat i no respecte. Pensa que aquest és el tipus d’educació que s’aprèn a casa i no a l’escola.

  • Ensenya-li a expressar-se amb claredat

Per què tingui una relació respectuosa amb el mestre o amb qualsevol, el primer és que aprengui a expressar les seves idees i opinions amb claredat. Estimula a casa converses en què cadascú pugui exposar el seu punt de vista pel que fa a alguna cosa. Sigues un exemple alhora d’expressar-te sobre  les opinions dels altres, encara que no pensis igual. Dóna-li al teu fill l’oportunitat d’expressar-se  amb claredat, que sigui capaç d’argumentar les seves idees. En cas que el seu comentari resulti confús, pots dir-li alguna cosa com “ah! ja entenc, el que ens vols dir és que … “i exposes la idea de forma clara.

  • Ensenya-li a ser educat

Les normes de cortesia mai passen de moda. Els nens han i poden ser amables, gentils i educats. Saludar, acomiadar-se, demanar disculpes, mirar a la cara a qui li parla, esperar el seu torn per parlar, fer servir paraules adequades, oferir ajuda, compartir, ser pacients … són gestos que fan d’ells millors persones, nens educats amb els que segurament serà un plaer compartir la jornada escolar.

  • Ensenya-li a respectar les diferències individuals

El respecte en general és bàsic perquè el teu fill sigui capaç de relacionar-se amb altres persones. Ensenya també a respectar les diferències individuals, les que tinguin a veure amb raça, color de pell, creences, posició econòmica i també d’opinions i pensaments. De fet, gaudir de les diferències pot resultar una experiència meravellosa que els ensenyarà a veure la vida des de diversos punts de vista.

  • Ensenya-li a tractar als altres com li agradaria que el tractessin amb ell

L’empatia és essencial per que hi hagi bon ambient a l’aula. Si reflexionem amb el nostre fill respecte les coses que passen a la classe i l’incentivem a que es posi en la pell de companys o del propi mestre, li resultarà més fàcil respectar-lo. Recorda l’empatia i el respecte són la base de les relacions saludables.

050

  • Ensenya-li a prendre’s les coses amb perspectiva

Com a qualsevol relació, en la interacció mestre-alumne hi ha moments de discordança. No els hi fa cap bé als nostres fills que reaccionem als conflictes de forma visceral. Mostrar-nos indignats, preocupats en excès o despreciant el que ens diuen. Aquestes reaccions no milloren la visió que te l’alumne del mestre i per tant, la seva relació.   El millor és respirar, relativitzar i si ho creus necessari, parlar amb el professional que té cura del procés d’ensenyament-aprenentatge del teu fill. Però parlar en calent de la formació de la mestra o de la seva ètica de treball, o de lo injust que és el conflicte o lo decepcionada que et sents amb el que s’ha fet o deixat de fer, només farà que la relació del teu fill amb el mestre s’intoxiqui.  És millor transmetre-li el missatge de que la vida està plena de conflictes i que la millor manera de solucionar-los és amb tranquil·litat.

 

  • Sigues exemple de respecte i tolerància

El nostre fills aprenen una mica del que diem i molt del que fem, som el seu exemple. Així que si ets una mare respectuosa i tolerant amb les altres persones al teu voltant, segurament ells tindran un millor patró per imitar i comportar-se com tu. Intenta evitar queixes (que no crítiques constructives) de les situacions que vius. Recorda que sempre pots decidir com vols afrontar les dificultats de la vida.

 

En conclusió, un ambient respectuós entre els companys i els mestres fa que les dinàmiques de la classe siguin més fluides i que per tant, l’aprenentatge es doni en les condicions òptimes. Treballem entre tots perquè això sigui possible!

 

6 símptomes de que els nens senten que reben poca atenció

La carència afectiva en els nens és més comú del que es pensa. I això no és una exageració. La vida moderna ha ocasionat que augmentin els casos de visites al psicòleg per diversos problemes, entre els que es figura com a causa principal la poca atenció que senten que reben de part del seu entorn proper.

En el cas dels nens és summament important l’atenció. Com a éssers humans necessiten que es mostri interès per la seva vida, se’ls mimi i se’ls s’expressi amor i tendresa al llarg del seu desenvolupament. Així es satisfà la seva necessitat bàsica de seguretat i afecte i s’afavoreix el seu desenvolupament psico-emocional.

De fet, s’han realitzat nombrosos estudis en els quals s’ha demostrat que, les carícies que se’ls dóna als nens en la infància primerenca contribueixen significativament en el seu desenvolupament neuronal.

Imagenfalta atencio

Què és la carència afectiva?

 

La manca afectiva en els nens és aquella situació en la qual el nen es veu privat de rebre afecte. Això inclou el següent:

  • Violència.
  • Manca d’atenció.
  • Manca de protecció.
  • Cures deficients o nuls (que poden ser des de l’àmbit alimentari fins l’emocional).

 

Avui en dia, la vida accelerada que portem els adults  ha perjudicat la comunicació i la qualitat dels vincles en les relacions humanes. Per això es pot veure que,a vegades, els pares, i sobretot les mares, van tan cansats que no poden atendre adequadament totes les necessitats afectives dels nen. A més, els aparells electrònics no ajuden en aquestes dinàniques ja que obliguen a que els pares estiguin connectats sempre amb la seva vida d’adult.

A continuació et comentem quins són els símptomes de carència afectiva en els nens.

  1. Les infeccions

Els nens que se senten poc atesos  o amb un vincle tòxic són més propensos a les infeccions. Un sistema immunològic deprimit no té els mecanismes de defensa prou eficients per combatre les infeccions i, per tant, les probabilitats que els agents estranys invasors afectin a l’organisme són més grans.

  1. El desenvolupament físic

Una de les conseqüències que comporta la manca d’atenció o el sentir-se poc valorat és el retard en el desenvolupament físic del nen. El creixement s’alenteix. Això també està relacionat amb dèficits fisiològics. Sobretot en els casos en què hi ha una mala nutrició.

  1. El comportament

Els nens amb carència afectiva són proclius a tenir trastorns en el comportament. D’acord a les circumstàncies i l’infant el en qüestió, es pot evidenciar el següent:

  • Agressivitat.
  • Aïllament.
  • Malenconia.
  • Brots d’ira.
  • Canvis d’humor bruscos.
  • Manca de control dels impulsos.
  • Propensió al plor, entre d’altres
  1. L’estrès infantil

L’estrès és un altre patiment estretament associat a la carència afectiva en els nens. Tot nen que no rebi atenció suficient per part dels seus pares pot desenvolupar un nivell d’estrès superior al que pugui suportar, cosa que té conseqüències tant físiques com emocionals.

  1. La desconfiança

Davant les absències, els buits i les errades, els nens no se senten segurs i això fa que tinguin temors a l’hora d’interactuar amb altres persones. Així mateix, és molt comú que els nens amb mancances afectives se sentin desconfiats. I és lògic ja que, al capdavall, no tenen un bon exemple a casa seva.

  1. Dificultat per interactuar i relacionar-se amb altres

La dificultat de relacionar-se amb els seus companys d’escola, amics i, fins i tot, cosins, és un altre dels símptomes de carència afectiva en els nens. Sovint, els costa establir relacions socials i se senten molt ansiosos a l’hora de fer-ho. Això, evidentment, és una conseqüència de la manca de seguretat que tenen a casa seva.

Per això és important tenir temps de qualitat amb els nostres fills. Temps en el que ells se sentin estimats i valorats. Si només interectuem amb ells per renyar-los o tenir les cures bàsiques, els nens sentiran que no els importem de veritat.

 

Els somnis són reals

Els somnis activen les mateixes zones del cervell que fem servir quan estem desperts, segons una nova investigació els resultats es publiquen a la revista Neuroscience.

Tant durant l’estat de vigília com durant el son, s’activen les mateixes parts del cervell davant la consciència de certs continguts, el que permet als científics predir l’absència o presència de somnis en una persona.

El somni és una forma particular de consciència. Durant el son nocturn, la consciència varia enormement: pot estar absent o present en forma de pensaments, imatges o somnis.

El que determina aquests canvis de consciència continua sent un misteri. El somni està format per cicles d’ones llargues, ones curtes (ambdues conformen l’anomenat somni No-REM) i son paradoxal o son si-REM. Els cicles d’ones curtes i son paradoxal o si-REM s’alternen entre si i duren uns 90 minuts. En una nit poden donar-se entre 4 i 6 d’aquests cicles.

Si és veritat que la major part dels somnis ocorren en el moment de la son paradoxal (REM), quan l’activitat cerebral és molt ràpida, aquesta investigació ha descobert que també es pot somiar i tenir experiències fins i tot en les fases no REM, quan la activitat cerebral és molt més lenta.

Durant el son REM, les persones no recorden els somnis. Això planteja un problema en la comprensió de les diferents fases del son, i diverses teories s’han plantejat per explicar la percepció de somnis en moments diferents d’activitat cerebral.

Imagen1dormir

Zona posterior del cervell

L’equip de Francesca Siclari, directora del Centre d’Investigació sobre el Somni del Centre Hospitalari Universitari Vaudois a Lausanne, Suïssa, juntament amb investigadors de Ginebra, Itàlia i els Estats Units, ha intentat desxifrar aquest enigma servir una electroencefalografia d’alta resolució, gràcies a 256 elèctrodes col·locats al cap i la cara dels participants en la investigació, segons explica un comunicat del CHUV.

Els investigadors van reunir a 32 participants, despertant diverses vegades durant la nit per preguntar-los si havien tingut somnis o no. A continuació van comparar l’activitat cerebral entre els períodes en què els subjectes deien haver somiat i els períodes en què no tenien experiències oníriques.

El que van comprovar és que, independentment de la fase en què es trobava el son, les experiències somiadores ocorrien quan s’activava una zona posterior del cervell que aquests científics han anomenat “posterior cortical hot zone”. Així van descobrir que el fet de somiar deixa una empremta en aquesta “zona calenta” del cervell.

Això explica, segons els investigadors, que els somnis puguin ocórrer en diferents etapes del son, quan aquesta zona calenta està activa, independentment de l’activitat que tingui lloc en aquest moment en altres regions del cervell. La nova zona que s’activa amb els somnis agrupa diverses zones cerebrals conegudes, precisa Siclari.

Les mateixes zones cerebrals

En una segona experiència, observant l’activació d’aquesta zona calenta del cervell en temps real, els investigadors van ser capaços de predir la presència o absència de somnis en els voluntaris, amb una precisió del 90%.

Finalment, els investigadors van analitzar l’activitat cerebral durant el son REM de set dels participants, acostumats a donar una informació detallada dels seus somnis.

Així van poder observar que quan en els nostres somnis apareix una cara, per exemple, a més d’estar activa la zona calenta identificada pels investigadors, s’activen també altres zones del cervell implicades en el reconeixement facial. El mateix ocorre amb altres imatges associades a paraules, moviments, aspectes espacials o pensaments.

Per als investigadors, aquesta constatació demostra que els somnis fan servir les mateixes zones cerebrals que utilitzen les nostres experiències en estat de vigília. Per tant, conclouen, es pot afirmar que el somni és una experiència real que passa mentre dormim, i no una fal·làcia imaginària, com s’ha pensat freqüentment fins ara, ja que fins i tot deixa una empremta en el cervell.

Font:https://www.tendencias21.net/Los-suenos-son-reales-y-no-imaginarios_a43874.html

 

Los Sueños

Una vez un maestro  preguntó a sus alumnos de que elemento estaban hechos los sueños.

–          ¡De aire! – se apresuró a contestar un alumno.

–          ¿Por qué? – preguntó el profesor.

–          Porque los sueños vuelan como el viento que sopla hacia destinos lejanos.

–          ¿Y cuál es tu sueño?

–          Brillar como lo hace una estrella.

–          Espero que seas consciente – dijo el maestro – que el aire no llega tan lejos.

 

Otra alumna le subrayó:

–          Yo creo que están hechos de fuego.

–          ¿Por qué? – preguntó el profesor.

–          ¡Porque los sueños te tienen que apasionar! Tienen que ser tan intensos como lo es el fuego.

–          ¿Y cuál es tu sueño?

–          Vivir, amar, sentir el fuego.

–          Bueno, el fuego necesita tiempo – dijo el maestro – si no, se puede apagar o convertirse en un incendio.

 

Al fondo del aula un alumno miraba con desdén.

–          De agua- musitó.

–          ¿Por qué? – preguntó el profesor.

–          Porque los sueños cambian. Hoy pueden ser frescos como un río en invierno… pero mañana volverse profundos como el océano.

–          ¿Y cuál es tu sueño?

–          Saber quién soy, porque sueño

–          Espero que sepas nadar en la corriente de tanto pensamiento – dijo el maestro.

 

Toda la clase se quedó en silencio mientras pensaban en las respuestas que le habían dado sus  compañeros.

–          ¿Y cuál es su opinión profesor?- preguntó un alumno. -¿De que están hechos los sueños?

–          Para mi están hechos de tierra.

–          ¿Por qué? – Se sorprendió la clase.

–          Porque para hacer realidad los sueños no basta con soñarlos… sentirlos…. o cuestionarlos….

–          Los sueños necesitan tiempo… Necesitan paciencia…. Necesitan que tú, yo y otros queramos llegar juntos a la meta.

–          Los sueños están hechos de tierra… porque para construirlos cada grano cuenta

Imagen8

teamwork

Descubreixen per què funciona la meditació

La meditació canvia l’arquitectura d’algunes zones del cervell i aconsegueix millorar les habilitats socials i reduir els nivells d’ansietat, ha descobert un nou estudi realitzat per científics de l’Institut Max Planck de Ciències Cognitives i del Cervell a Leipzig, Alemanya, els resultats es publiquen a Science Advances.

Ja se sabia que la meditació es desenvolupa mitjançant una varietat de tècniques d’entrenament mental que, en principi, poden ser practicades per qualsevol persona. També s’ha demostrat repetidament que la meditació pot tenir un efecte positiu en determinats aspectes de la salut i del benestar.

No obstant això, fins ara, no estava clar quin tipus de pràctica mental produeix quin efecte i quins són els processos subjacents dels efectes detectats, i és el que aporta de nou aquesta investigació.

En aquesta investigació van participar 160 persones que van realitzar tres programes d’entrenament, cada un d’ells de tres mesos de durada i centrats en una àrea específica d’habilitats.

El primer programa va estar dedicat els factors de consciència i atenció plena, en el qual els participants van realitzar tècniques bàsiques de meditació, respiració i atenció a les sensacions.

El segon programa es va centrar en les competències socioafectives, com la compassió, la gratitud, l’empatia o la gestió d’emocions difícils. En aquest programa els participants van haver de treballar en parelles per compartir les seves emocions.

Activitats socio-cognitives

En el tercer programa, centrat en activitats socio-cognitives, com l’autopercepció i adquirir la perspectiva dels altres, els participants van aprendre a prendre diferents perspectives d’aspectes de la seva personalitat a partir d’experiències subjectives, que compartien a través d’exercicis específics i en parelles.

Les 160 persones van realitzar els exercicis descrits per a cada grup durant 30 minuts al dia, sis dies a la setmana. En finalitzar cada programa, els científics van registrar l’estat dels participants mitjançant test psicològics, el mesurament de l’activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica i també mitjançant diferents anàlisis per establir nivells d’estrès en el cos, com l’alliberament de cortisol.

En concloure el primer programa, els investigadors van observar canvis en àrees en l’escorça cerebral vinculades a l’atenció, mentre que en acabar els altres dos, centrats en les competències socioafectives i soci-cognitives, es van veure millores en aspectes com la compassió o la presa de perspectiva, amb canvis en les regions del cervell on es desenvolupen aquestes habilitats.

Imagenmeditacio

Finalment, mitjançant un examen d’estrès psicosocial, es va descobrir que la secreció de cortisol, l’hormona de l’estrès, va disminuir més d’un 51%, encara que només després d’acabar els dos programes centrats en desenvolupar competències socials. No es va percebre aquesta baixada en acabar el primer programa, destinat a fomentar l’atenció. No obstant això, en acabar cada un dels tres programes, sí que s’havia reduït la percepció subjectiva de l’estrès.

Canvis estructurals en el cervell

“Els nostres descobriments mostren clarament que l’entrenament mental diari, breu i específic pot produir canvis estructurals en el cervell, el que al seu torn condueix a una millora en la intel·ligència social”, explica la investigadora Tania Singer, en un comunicat de l’Institut Max Planck .

Singer destaca la rellevància d’aquests descobriments per al sistema educatiu i l’aplicació clínica, tenint en compte que “l’empatia, la compassió i la presa de perspectiva són competències crucials per a l’èxit de les interaccions socials, la resolució de conflictes i la cooperació” .

Els resultats, conclou Singer, mostren que qualsevol adult sa poden millorar competències socials crucials necessàries per a l’èxit de la interacció social i la cooperació reduint l’estrès a través de la meditació, i que cada exercici mental té un efecte diferent en el cervell, la salut i el comportament.

“Depenent de la tècnica d’entrenament mental que es practiqui, canviaran de forma significativa estructures cerebrals específiques i els marcadors de comportament vinculats a elles”, destaca Sofie Valk, autora principal de l’article. La investigació ha girat al voltant del Resource Project.

Font: https://www.tendencias21.net/Descubren-por-que-funciona-la-meditacion_a44202.html